Hui hem fet ,
tota la classe de representacions, les quals faré una valoració mes endavant.
jueves, 15 de octubre de 2015
CLASSE DIA 7 D'OCTUBRE DE 2015
Hui hem terminat
amb el taller de narrativa literària, veient els diferents processos per a
descriure els personatges.
Hi ha dos tipus
de procediments:
- Caracterització directa:
- Caracterització indirecta
Segons el grau de
profunditat psicològica hi ha:
- Personatge pla.: Aquell personatge que està caracteritzat igual en totes les histories i solament utilitzen dos o tres adjectius i sempre els mateixos.(paraliteratura)
- Personatge redó: personatges més versemblants. No solen aparèixer en narracions literàries infantils, si apareixen és perquè és de bona qualitat
Indicadors de
qualitat en la narrativa literària infantil:
- Personatges redons (Harry Potter avança segons l’edat)
- Ordre temporal discontinu: Flash back i flash forward
- Estil indirecte lliure i monòleg interior.
- Final obert, ambigu
- Absència de didactisme.
- Tema/ món possible/ univers de ficció mescla de gèneres( drama, comèdia, romanç, terror)
- Coexistència de múltiples trames
- Exercicis de caracterització estil directe i indirecte
martes, 6 de octubre de 2015
CLASSE DIA 6 D'OCTUBRE DE 2015
Hem començat la
classe veient diferents tipus d'audicions o bandes sonores que podem utilitzar
per a fer les lectures dramatitzades, teatres....
A més hem vist
diversos tipus d'anuncis o spots de productes que ens poden servir per a
treballar la literatura narrativa també en suport audiovisual i no solament el
model de textos.
Després per a
continuar la classe hem continuat amb el taller de literatura narrativa fent
exercicis que adjuntaré als nexes d'aquesta assignatura.
CLASSE DIA 5 D'OCTUBRE DE 2015
En primer lloc,
una parella de companys ha presentat una biblioteca d’aula com activitat literària.
Aquestes han presentat unes quants llibres explicant el format del llibre, les
il·lustracions, format de lletra i temàtica de cadascú dels llibres que han
explicat i recomanat.
El professor ens
ha ensenyat una biblioteca d’internet de la biblioteca llibres.cat, la qual és
un bon exemple de biblioteca per als xiquets i no les que hi hagen en moltes de
les nostres pobles o ciutats, que desgraciadament no són bones, ja que no
presenten llibres adequats ni suficients per a fomentar la lectura dels més
petits i els més grans.
A més ens ha
mostrat musiques que podem posar de fons mentre fem lectures, bandes sonores,
etc..
Hem continuat amb
el taller de narrativa que vam deixar el dia anterior.
L’ordre temporal
Ens ha explicat
els flashback i el flash forward, quan hi ha alteracions, l’ordre és discontinu
i, l’ordre lineal.
Hem llegit un
text per a veure on estaven els flash back i els flash forward,
Els verbs són els
que ens indica quan hi ha accions anterior, simultanis o posteriors i adverbis
o locucions adverbials.
Hem fet un
exercici en el qual havíem de fer una seqüencia narrativa a partir de l’acció principal
que s'ens va indicar.
- · Acció anterior: Cinc mil anys abans, a l’antic Egipte un explorador intrèpid s’havia endinsat en una piràmide molt misteriosa i s’havia trobat un sarcòfag molt valuós
- · Acció principal: Llavors, la mòmia va obrir la tapa del sarcòfag i va espantar terriblement l’explorador
- · Acció simultània: mentre l’home fugis de la piràmide , va caure a terra i es va trencar la cama
- · Acció posterior: Minuts més tard la mòmia l’atraparia i l’explorador viuria a la piràmide per sempre
- · Principal: passat (va dir)
- · anterior: plusquamperfet (havia dit)
- · simultània: imperfet( deia)
- · posterior: condicional (diria)
CLASSE DIA 30 DE SETEMBRE DE 2015
Aquest dia no hem
anat a classe, ja que hi havia al saló d'actes de la facultat d'Educació una
conferència-taller de Llorenç Jiménez anomenada: "Com contar contes a
Primària".
Llorenç ha
començat la conferència fent una comparació entre contacontes i cuentacuentos,
ja que aquestes paraules no estan reconegudes segons ens ha dit a latinoamerica
es diu cuentero.
A més ens ha dit
que tot mestre és contacontes..
Jiménez ens va
recomanar una sèrie de llibres entre els quals podem trobar:
- Contes per
telèfon i gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari
- La bruixa
mondonguillera
- OH...
- Si un dia
contasemos todas las camas del mundo
- ¿Una rana?
- Acudits
- Et menjade
Aquest taller
s'ha bassat en les recomanacions que ens ha fet Llorenç per a contar contes a
primària com els que us dic a continuació:
- · Hem de motivar als alumnes amb contes curts, per escriure contes i històries.
- · Facilitar la lectura trobant sinònims de les paraules difícils.
- · Canviar els finals dels contes
- · T'ha d'agradar la història, per a contar-se-la als xiquets
- · Ens ha dit que llegir entonant es com cantar
- · Hem de contar contes tradicionals, llegendes, fàbules, en les quals introduirem variants
- · Veure el narrador de contes orals o contacontes en youtube
- · Ens ha recomanat veure a Jara contacontes que es una artista molt bona.
A més ens ha afegit
que l'edat més difícil per a contar contes, les més complicats d'atraure son
els xiquets de 0-3 anys per que es distraguen molt.
Per últim,
comentar que l'artista ha estat contant-nos contes de diverses temàtics durant
la conferència i a fet cançons recitant i inventant-se histories a través de
contes il·lustrats.
CLASSE DIA 28 DE SETEMBRE DE 2018
Hui, hem començat
a treballar el taller literari de la narrativa.
En primer lloc
hem recordat l’estructura de les obres narratives, les quals es componen de:
situació inicial, conflicte, desenvolupament, resolució (que pot aparèixer o
no) (si apareix, és un final tancat i si no apareix, és un final obert) i la
situació final
En la narrativa,
els personatges comencen amb una situació d’harmonia, però, sempre ocorre
alguna cosa que fa entrar en desequilibri les seues vides i per tant intenten
regenerar l’equilibri.
A continuació per
a practicar aquest que hem vist hem llegit un conte “ GIRL FROM THE NORTH
COUNTRY” i l’hem analitzat per a veure les parts que té aquest conte narratiu.
En les línies 1-7 es troba la situació inicial, en la 8 el conflicte, de la 9 a
55-56 el desenvolupament, en la 56-57 la resolució i per últim en la 57-65 la
situació final.
També hem vist
els dos grans tipus de narrador que hi ha: Extern i Intern.
L'extern pot ser
editor, observador i omniscient, en canvi l'intern pot ser protagonista, personatge
secundari, testimoni o poden ser diversos personatges (aquest seria una
novel·la coral o polifònica)
Per a treballar
aquest també hem treballat la lectura de diferents textos per a veure quin
tipus de narrador hi ha en cadascuna d’elles:
- · La primera: “EL CARTER QUE SEMPRE TRUCA UN NOMBRE INDETERMINAT DE VEGADES”, té un narrador intern el qual és el protagonista.
- · La segona: “L’ESCOMBRAIRE MAI NO TRUCA”, té un narrador intern el qual són diversos personatges, és a dir el mateix fet contat per diversos personatges
- · I el tercer: “CRIM DE GERMANIA”, té un narrador intern editor.
El següent
exercici que hem fet per a treballar els narradors ha sigut identificar els
fragments en els quals hi ha narrador-editor en els textos presentats:
·
Al
text “ELS MISTERIS DEL DISTRICTE CINQUÈ” es troba al primer paràgraf
·
Al
text “EL DIMONI”, es presenta en tota la història.
La part final de
la classe hem vist els punt de vista dels textos, que pot ser: Externa, interna
o zero. A més el destinatari del text que pot ser: un personatge, i per tant és
intern o el lector que és extern.
Per últim hem vist les manipulacions temporals que poden ser de dos tipus:
- · D’ordre: anticipacions o retrospeccions
- · De durada: diàleg, pausa, resum, el·lipsi
CLASSE DIA 23 DE SETEMBRE DE 2015
Aquesta classe, la hem començat fent un repàs dels llibres que podem triar per a fer les resenyes, tant oral com escrites. Hem de triar tres llibres, un per a l'edat de 6-8 anys, un altre per a 8-10 anys y per últim un altre de 10-12 anys.
A continuació hem vist uns videos amb diferents verisions de la caputxeta vermella i la cendrellosa, per a vore les diferents versions que es poden fer dels contes de tota la vida amb finals alternatius o cambiant el desenllaç. Aquestes noves versions poden ser d’una manera classista i conservadora, classista o patriarcal, o també poden ser escatologia, amb sexe o violència.
Perque es fan moltes versions de contes de fades? hem vist que aquests contes tenen un esquema narratiu minim que permet elaborar adaptacions segons el context històric, l'autor, el receptor i la intencio comunicativa.
Un autor molt reconegut en aquestes adaptacions que fan parodies d'amor amb contes de disney es Quim Monzo.
Aprofitant aquestes versions, hem treballat l'intertextualitat que es dona en diferents contes, pel·licules...
Per últim el professor ens va manar la faena de comparar dues versions de la caputxeta vermella: un conte engeristrat de Perrault i la versio de Roal Dahl, d'aquesta manera treballarem l'intertextualitat.
INTERPRETACIONS DE LA CAPUTXETA VERMELLA RELACIONADES AMB LA SEXUALITAT I LA SEDUCCIÓ
Eric Fromm (psicoanàlisi)
|
Caputxa = menstruació
Ampolla = virginitat
Pedres en el ventre del llop = esterilitat o càstig per la transgressió sexual
|
Bruno Bettelheim (psicoanàlisi)
|
Conflicte originat pel domini del principi del plaer de Caputxeta
Identificacions pare / llop, pare / caçador, mare / àvia
Triomf de l’ego sobre l’això
|
Marc Soriano (visió sociohistòrica)
|
Triomf del feble sobre el poderós Astúcia per sobreviure
|
Crítica feminista
|
Culpabilització social de la dona respecte a les agressions sexuals
Mite masculí de la dona a qui agrada ser seduïda i violada
La rondalla ensenya a les nenes a reprimir els seus desitjos i a abandonar l’espai de l’aventura, el bosc on habiten les forces masculines (llop, caçador), per tal de romandre en l’espai femení de la llar (mare, àvia)
Justificació de la llei i l’ordre masculins
|
Hoodgland
|
El llop sedueix la nena amb la possibilitat de plaer, que experimenta la tensió entre curiositat i plaer, que experimenta la tensió entre curiositat i plaer / aprensió, seguretat / risc, que l’ajuda a explorar, conèixer i expressar les pors i els desitjos
|
CLASSE DIA 21 DE SETEMBRE DE 2015
Hem presentat els treballs de criteris de selecció de llibres que vam treballar a la classe anterior dels llibres que vam elegir per a fer la ressenya. Cada grup ha presentat el seu llibre triat per a saber quals d'aquells llibres eren recomanades i quals no. Els grups dels nostres companys han presentat els següents llibres: El senyor pingoreta i el temps, Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona( no recomanats per als xiquets per la dificultat a l’hora de llegir). Un altre grup ha explicat el domador de paraules. L’estrella d’or. Alícia i el país de les meravelles. La maria no te por...
El nostre grup ha fet el criteri de selecció de llibres del llibre: "La nena que odiava els llibres"
El nostre grup ha fet el criteri de selecció de llibres del llibre: "La nena que odiava els llibres"
A continuació os presente la graella del meu grup:
CRITERIS DE SELECCIÓ DE LLIBRES
DADES TÈCNIQUES
| |
Autor
|
Manjusha Pawagi
|
Títol
|
La nena que odiava els llibres
|
Editorial
|
Joventut
|
Any de publicació
|
2004
|
Pàgines
|
30
|
Il·lustrador
|
Leanne Franson
|
Descriviu l’edició (tipus de paper, de tapes...)
|
Llibre de tapes dures, paper de bona qualitat, textos de lletra gran, moltes il·lustracions a color.
|
CONTINGUT
| |
Tipus de personatges
|
Una xiqueta revoltosa, un gatet i la seua família, i els personatges dels llibres
|
Expliqueu la trama
|
Tracta sobre una xiqueta que no li agrada llegir i els seus pares nomes compren llibres i ella els odia. Te un gatet que es puja damunt dels llibres i ella per intentar salvar-ho, decideix pujar per la torre de llibres i quan cauen els llibres comencen a eixir animals i persones d’aquests. Ella es sorprèn molt i es pregunta que havia passat i s’adona de que eixos personatges i animals son dels llibres i la forma de que estos personatges i animals tornen es llegir els llibres. Quan es posa a llegir tots els animals s’acosten a ella i van tornant als seus llibres. Així fins que es queda nomes amb el seu gatet. I des de eixe moment le agraden els llibres.
|
Gènere (novel·la, poesia, teatre)
|
Novel·la
|
RECOMANACIÓ DE LECTURA
| |
Per què el recomanaríem?
|
Perquè es un llibre en el qual molts xiquets es poden sentir identificats amb el títol i es poden animar a llegir. Es senzill el vocabulari, te bones il·lustracions, tracta temes com els animals
|
Per què no?
|
Perquè pot parèixer un poc simple
|
A quines edats?
|
6 anys
|
Altres criteris...
|
CLASSE DIA 19 DE SETEMBRE DE 2015
En aquesta pagina hem seguit parlant dels
criteris de selecció de llibres i el professor, ens ha portat
una gran varietat de llibres que podem encontrar a la nostra biblioteca de la
universitat. Aquests llibres els hem fet una ullada i veure
de què tractava cada llibre, com són els llibres...
Entre els llibres que ens ha
presentat hi havia llibres amb estructures en les quals podem fer
teatres o actuacions literàries, llibres il·lustrats...
El professor ens va posar la
faena de fer un escàner als llibres i en una plantilla que ens
va donar situar les característiques de cada llibre.
CLASSE DIA 16 DE SETEMBRE DE 2015
Hui 16 de
setembre hem fet a classe, un primer repàs de les lectures que hauríem d'elegir
per a fer les ressenyes i les més recomanats per als alumnes, després hem fet
la presentació de les xarxes socials, blogs, pagines que podem trobar a la web
per a la fomentació de la lectura literària.
El nostre grup
hem presentat el Twitter de la fundació bromera, el qual és destinat per
alumnes universitaris, mestres i pares i mares d’alumnes. Aquest no presenta
informació dels actes de la fundació, els premis guanyats d'escriptors...
Els nostres
alumnes han presentat diversos recursos com el Facebook de galera, el qual
segons els nostres companys no han trobat molt útil i s’ha n'anat a la pàgina
de galera per a trobar informació, per tant el Facebook serveix per anunciar la
pàgina de Galera.
Altre grup han
trobat un blog anomenat bibliocolors, que solament hi hagen moltes imatges de
diferents llibres, però no posa qui ha escrit aquest llibre ni el títol,
únicament ens diu el nom de qui ha fet les il·lustracions. Aquest blog pot
fomentar la imaginació per a una futura lectura. Aquest és un blog
especialitzat en les il·lustracions dels llibres de literatura infantil i
juvenil.
El quart grup ha
triat el Twitter de animallibres, aquest Twitter és per a tots els públics,
informa d’actes a animació a la lectura, és il·lustrat, és de editorials com
Algar i bromera. Visitant la pàgina que ens posa al Twitter hem vist que fan
activitats d’animació a la lectura.
En la classe
ningú ha trobat informació d'alguna pàgina en la qual hi haja interacció entre
els lectors.
El professor ens
ha posat la pàgina "que llegeixes?", en la qual poden interactuar i
fer recomanacions de llibres dels xiquets.
En les
recomanacions que ens ha fet el professor, ens ha dit que triem llibres de
plaer per als nostres alumnes, no llibres de racisme, bulling, sexisme...
A més ens ha dit
que la literatura haurà de ser una animació a la lectura dels xiquets fomentar
les habilitats de comprensió escrita i oral.
CLASSE DIA 14 DE SETEMBRE DE 2015
Aquest dia és el
primer dia de classe de pràctica amb el professor Antoni Maestre. Aquesta,
l'hem aprofitat per a explicar-nos el que havíem de fer a la part pràctica
d'aquesta assignatura i per a visualitzar les xarxes socials relacionades amb
el nostre entorn.
En la primera
part de la classe ens ha explicat que havíem de fer tres ressenyes sobre tres
llibres distints, i dels quals dos com a màxim de narrativa, l'altre hauria de
ser de teatre, poesia.... Els llibres han de ser un per a 6-8 anys, altre per a
8-10 anys i l'altre per a 10-12 anys.
A més hem de fer
una animació lectora en grups de quatre o cinc companys.
També una
activitat literària en parelles o trios, que pot ser: una lectura dramatitzada,
proposar activitats didàctiques per a treballar en una obra, una performance poètica,
una biblioteca d'aula...
Per últim i
durant tot el que dura l'assignatura haurem de fer una memòria de les
pràctiques que hem dit a més de les que anirem fent a classe. Aquest es pot fer
a un blog com estem fent molts.
A la segona part
i per a finalitzar hem vist diferents xarxes socials relacionades amb el nostre
entorn que puguen servir d'ajuda per als nens, pares/ mares o professors dels
col·legis. i ens va manar trobar una xarxa social relacionada amb l'educació i examinar-la
per a presentar a classe els seus defectes i virtuts.
INTRODUCCIÓ A L'ASSIGNATURA DE LITERATURA CATALANA INFANTIL.
Aquest blog esta
destinat a fer un seguiment de les classes pràctiques de l'assignatura
Literatura Catalana Infantil, grau de Magisteri d'Educació Primària de la
Universitat d'Alacant.
En aquest, faré
el seguiment de les classes de pràctica que més endavant ens servirà com a
portafoli o memòria de les pràctiques.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)