lunes, 30 de noviembre de 2015

VALORACIÓ DE L'ASSIGNATURA

Per a concloure aquest blog, i en definitiva l'assignatura de Literatura Catalana Infantil, vaig a fer un petit anàlisi de l'assignatura.

En aquesta assignatura, Literatura Catalana Infantil, la qual hem donat amb dues mestres: Antoni Mestre Brotons i Marinela Garcia Sempre, sense oblidar la professora que ens corregira les ressenyes Llucia Martín, hem aprés molt, ja que hem treballat diferents aspectes de la literatura catalana infantil com poden ser la narrativa, la poesia, l'animació lectora per als xiquets, les biblioteques d'aula, i diverses activitats que de segur ens serviran molt per al nostre futur com a docents.

Sí que és veritat que jo pense que aquesta assignatura com altres que hem fet a la Universitat d'Alacant, que són molt pràctiques, les hauríem de fer amb un mestre solament perquè siga més fàcil la coordinació de l'assignatura, poder fer canvis de classe entre teoria i pràctiques o directament no distingir això sinó, que podríem donar cada dia un poquet de teoria i pràctica com m'han dit que han fet alumnes d'altres grups de la mateixa assignatura. No obstant això , entenc que són temes administratives de la facultat i els professors han fet una gran feina i s'han concordat a la perfecció.


Per a concloure he de dir que he aprés molt perquè és una assignatura molt pràctica, i en la qual hem parlat molt, hem aprés a donar entonació al text, a fer animacions lectores molt bones, i a fer activitats literàries que el dia de demà ens serviran molt.

TALLER DE NARRATIVA

En primer lloc, he de dir que aquest és el taller on més he aprés en aquesta assignatura, ja que hem donat una gran varietat d'aspectes de la narrativa i hem estudiat molts aspectes d'aquesta.

En aquest taller hem treballat el narrador, el punt de vista, el destinatari d'un text narratiu, les manipulacions del temps i l'ordre de les accions del narrador, la manipulació de la durada dels fets, el diàleg, l'el·lipsi... i alguns aspectes més relacionats amb la narrativa.

Tot el que hem treballat en el taller de narrativa ens ha servit de molt, ja que molts d'aquests aspectes, jo personalment, no els coneixia i ara que les conec crec que em podran servir per a fer millor els estudis, valoracions i crítiques de textos narratius d'ara endavant.

Per tot això i pel temps que l'hem dedicat, que és més que el que l'hem dedicat al taller de poesia crec que de narrativa és el gènere literari que més he avançat en el meu aprenentatge d'aquesta assignatura.

viernes, 27 de noviembre de 2015

TALLER DE POESIA

El taller de poesia el vam treballar a classe amb la professora Marinela, a classe de teoria. Amb aquest taller vam aprendre molt i vam recordar recursos i teoria de la poesia que ja no recordàvem.

En primer lloc vam treballar les frases fetes, vam traure a classe frases fetes típiques del País Valencià, per exemple la meua va ser: tenir la sang blava.

En segon lloc vam treballar els redolins i vam inventar redolins molt graciosos a classe, com per exemple el meu. M'agrada que els pardals, canten molt a nadal.

A més, els refranys també els hi vam estudiar i jo vaig dir un molt típic a la meua zona, ja que no plou mai i solament plou quan tens plans. Sempre plou quan no hi ha escola.

Com a cançons, jo vaig trobar una molt coneguda com és:

A la barqueta xumba,
nena no tingues por.
Alça la corda a l’aire
di[s]-me quant és dijous:
dilluns, dimarts, dimecres, dijous..

També, vam fer pràctiques de composició d'una estrofa per parelles i el meu company José Gil i Jo, vam fer la següent;

Tant al dia com la nit
m’agrada treballar
tant al matí com la vesprada
em pose a estudiar
I Cançons de més d'una estrofa també vam trobar alguna molt típica com:

En la figuereta re[d]ona
m’he deixat les espardenyes
i me’n vaig anar al poble
a arreplegar les estrenes.

En la figuereta re[d]ona
m’he deixat les espardenyes
mare, no s’ho diga al pare
que jo tornaré a per elles

Per últim dir que a més de tot açò, vam estudiar la mètrica, la rima assonant i consonant i moltes més aspectes dels poemes que ja no recordàvem i vam fer un cal·ligrama, un dibuix, fet per paraules. Aquest document, l'adjunte a un word en el annexe.

lunes, 23 de noviembre de 2015

AVALUACIÓ DE LES LECTURES DRAMATITZADES

En aquesta entrada vaig a analitzar les lectures dramatitzades dels grups de classe, una de les opcions més triades.

En aquesta activitat, no tos els grups van introduir l'autor, però, el que sí que van introduir va ser l'obra que realitzarien a continuació.

Alguns grups van utilitzar música de fons i altres no, sincerament pense que els grups que van utilitzar música de fons va quedar millor, encara que alguns grups van posar el volum una miqueta alt.

També alguns grups com el meu vam posar imatges per a seguir d'aquesta manera una miqueta millor el conte.

Pel que fa a la dicció va ser bona per part de tots els grups, el que no va ser igual a tots els grups va ser l'expressió de cada grup perquè hi havia grups que van entonar molt bé els contes i van expressar tots els sentiments que el conte tenia i hi havia altres grups que no van ser tan expressius com haurien de ser.

Per tant les notes que he proposat són:

  • Jaume Segura i Guillermo Alcaraz - 8
  •  
  • José M. Sarrió, Esteban Martínez i Carlos López - 6
  •  
  • Javier Reolid i Borja Serrano - 7
  •  
  • Manuel Ortuño i José Gil - 7.5
  •  
  • Francisco Candela i Daniel Salines - 7
  •  
  • Héctor Santamaria i Evelyn Rodríguez - 7
  •  
  • Sandra Gaitan i Mònica Gómez - 8

AVALUACIÓ DE LES ANIMACIONS LECTORES

A continuació faré una avaluació global de totes les animacions lectores qe han fet els companys a classe.

En primer lloc he de dir que tots els grups han treballat aquesta animació i han eixit molt bé, no obstant això, hi ha grups que han fet una animació lectora millor que altres...

Tots els grups van fer un tríptic de la seua animació lectora, en el que apareixia el contingut de l'animació i informació complementària de l'autor. A més del tríptic els grups van informar correctament de les obres que anaven a utilitzar i de l'autor d'aquestes obres.

Pel que fa a la interacció amb el públic, quasi tots els grups van tenir aquesta interacció, però, els grups de Neil Gaiman i els Germans Grimm van tenir un major nivell d'interacció amb el públic, el que va fer que fora més entretingut si és possible.

Grups com el que jo estava, el de Gianni Rodari i el d'Enric Lluch vam fer unes animacions més còmiques i això va fer que la classe gaudís molt.

El decorat dels diferents grups va ser molt bo, estava molt treballat per tots els grups i l'escenificació també perquè el vestuari que vam utilitzar tots els grups va ser molt bo.

Grups com el d'Enric Valor i Andersen van utilitzar imatges en el projector, cosa que va resultar molt agradable i va fer millor la seua animació.

Com a diferents recursos utilitzats quasi tots els grups van utilitzar la teatralització, a excepció del nostre, el de Gianni Rodari i el de Perrault que vam fer a més de la teatralització un teatre de titelles a classe.

Quant als elements lingüístics tots els grups van fer una dicció clara i la pronunciació i el vocabulari bo, encara que a alguns dels nostres companys entre els quals m'inclou diguérem algú castellanisme.

Per últim la cohesió i adequació del teatre va ser molt bona amb els llibres, per tant es va notar que els grups havien treballat molt aquestes animacions.

Després de fer aquesta valoració global, la nota dels grups és la següent:

  • Silvestre Vilaplana: Vanessa Pérez, Mónica Gómez, Sandra Gaitán, Marta Álvarez -8'5

  • Jules Verne: Carlos López, José M. Sarrió, Esteban Martínez - 7

  • Gianni Rodari: José Gil, Manuel Ortuño, Fco. Candela, Daniel Salinas - 7'5
  •  
  • Neil Gaiman: Yaiza Sanjuán, Pau Mas, Sandra Blain, José R. Rodríguez, Luis García - 9
  •  
  • Roal Dahl: Esther Gil, Hèctor Santamaria, Tamara González, Rocío Ortiz, Miguel Macià - 6'5
  •  
  • Andersen: Núria Guillem, Guillermo Alcaraz, Jaume Segura, Núria Bornay - 7
  •  
  • Enric Valor: Carlos del Valle, Paola Molina, Jordi Pastor, Sandra Andreu - 7'5
  •  
  • Enric Lluch: Pablo Arias, Guillermo Asencio, Alexander Moreno - 7'5
  •  
  • Perrault: Lorena Candela, Jessica Martínez, Marina Pérez, Evelyn Rodríguez, Patricia Garrido - 7'5
  •  
  • Pasqual Alapont: Tania Ruz, Javier Reolid, Borja Serrano, Teresa Pastor - 7
  •  
  • Mercè Company: Marina Mira, José A. Alfonso, Rocío Sánchez, Marién Segura, Paula Murcia - 6'5
  •  
  • Germans Grimm: Lucas Pérez, Alicia Motilla, Raquel López, Sara Sanchís, Claudia Padilla - 8

domingo, 22 de noviembre de 2015

AVALUACIÓ DELS ÀLBUMS IL·LUSTRATS

L'activitat literària escollida per: Lucas Pérez, Alicia Motilla i Claudia Padilla i, José R. Rodríguez i Luis García ha sigut la performance musical. Una activitat molt creativa i que crida molt l'atenció pel soroll dels instruments.

Aquesta, va ser una activitat molt utilitzada pels grups de classe, fins a set grups van fer aquesta narració dramatitzada d'àlbums il·lustrats.

Quasi ningú dels grups va fer una introducció dels autors, per no dir ningú, el que si van fer, va ser presentar el llibre.

Pel que fa a l'acompanyament musical, els grups que no van utilitzar cap pesa musical, van quedar un poquet pobre i els que la van utilitzar ho van fer en volum un poc alt.

La dicció va ser molt bona per tots els grups, ja que se sentia que tots havien preparat açò, encara que alguns es posaren molt nerviosos i és travaren un poquet.

Per tot açò la nota que he decidit posar als grups és la següent:

Esther Gil i Tamara González: 7

Rocío Ortíz i Miguel Maciá: 7.5

Tania Ruiz i Teresa Pastor: 7.5

Carlos del valle, Guillermo Asencio i Jordi Pastor: 7.5

Marina Mira, Paula Murcia i Jose A. Alfonso: 7

Lorena Candela, Jessica Martinez i Marina Pérez: 7.5

Alexander Bru i Pablo Arias: 6.5


jueves, 19 de noviembre de 2015

AVALUACIÓ DE LA DANSA

Sara Sanchís i Raquel López van fer una Dansa, és a dir, una dels companys va realitzar una dansa darrere d'un llençol col·locat com a paret i quan ballava pareixia com si foren ombres. L'altra va interpretar una peça musical amb una flauta dolça, mentre s'escoltava de fons la peça que havien de llegir i que van gravar a cassa per a després posar-la a classe.

La dansa va ser bona i la interpretació musical també però van posar el vídeo que van gravar a cassa amb poc volum i no s'escoltava res el que s'havia d'escoltar per això no puc avaluar d'una manera bona la dicció el pronunciament ...


Per tot això pense que la nota que mereix aquest grup és un 7

AVALUACIÓ DE LES TITELLES

Un dels grups de classe ha escollit fer una representació de titelles com activitat literària. Aquest grup està compost per: Pau Mas, Sandra Blain i Yaiza Sanjuán.

Aquest grup va fer una introducció tant de l'autor com de l'obra que anaven a presentar.

Per a fer aquest teatre van utilitzar una música de fons, aquesta obra musical que van utilitzar va ser apropiada i adequada per al teatre, un escenari per a les titelles i també unes imatges que passaven.

La dicció i pronunciació va ser molt bona per part d'aquest grup, utilitzaven expressions bones i el ritme lector i els silencis van ser bons.


Per tant la nota que pense que ha de traure aquest grup és un 8.5.

AVALUACIÓ DE LES PERFONMANCES MUSICALS

Els dos grups van introduir la seua activitat donant-nos informació d'aquesta.

L'acompanyament musical que va fer el grup de Lucas Pérez, Alicia Motilla i Claudia padilla, van utilitzar un piano Lucas Pérez, uns bongos Claudia Padilla i Alicia Motilla va ser l'encarregada de la lectura de l'obra. Aquest grup va tindre una dicció molt clara i molt bona i el volum de la música va ser correcte per a escoltar a Alicia.

Pel que fa al grup de José R. Rodríguez i Luís García van utilitzar un piano un i l'altre va llegir. A més aquest grup va utilitzar unes imatges al projector de classe, que van fer que la presentació fora més visual.

He de dir que les peces musicals que van tocar els nostres companys van ser molt coherents amb el text que van llegir i el volum va ser adequat per a escoltar als companys.

Per tant la nota que pose als dos grups són:

  1. Lucas Perez, Alicia Motilla i Claudia Padilla: 9.5
  2. José R. Rodríguez i Luís García: 8.5

AVALUACIÓ DE LES BIBLIOTEQUES D'AULA

A continuació, faré una avaluació de les activitats literàries y en aquesta entrada concretament sobre les biblioteques d'aula que han fet els nostres companys a classe.

Els grups que han fet biblioteca d'aula com activitat literària son: Núria guillem i Núria Bornay; Rocío Sánchez i Marién Segura i el grup compost per Sandra Andreu i Paola Molina.

En general aquests grups van fer unes bones biblioteques d'aula, llevat que els dos primers van oblidar posar el vídeo com recurs interactiu. Tots els grups han presentat llibres d'autors actuals i autors mes clàssics,

Han presentat llibres per a l'edat que han recomanat o que han escollit de classe.

Una de les coses que podrien haver millorat era dir com seria aquesta biblioteca, on estaria situada, com estarien els llibres situats i com estaria decorada.

Pel que fa a la dicció els tres grups han fet una exposició clara i amb coherència per tant i després d'aquest anàlisi les notes que he posat a cada grup són;


  1. Núria Guillem i Núria Bornay: 7
  2. Rocío Sánchez i Marién Segura: 8
  3. Sandra Andreu i Paola Molina; 7.5

jueves, 15 de octubre de 2015

CLASSE DIA 14 D'OCTUBRE DE 2015

Hui hem fet , tota la classe de representacions, les quals faré una valoració mes endavant. 

CLASSE DIA 7 D'OCTUBRE DE 2015

Hui hem terminat amb el taller de narrativa literària, veient els diferents processos per a descriure els personatges.

Hi ha dos tipus de procediments:

  •  Caracterització directa:
  •  Caracterització indirecta

Segons el grau de profunditat psicològica hi ha:

  • Personatge pla.: Aquell personatge que està caracteritzat igual en totes les histories i solament utilitzen dos o tres adjectius i sempre els mateixos.(paraliteratura)
  • Personatge redó: personatges més versemblants. No solen aparèixer en narracions literàries infantils, si apareixen és perquè és de bona qualitat


Indicadors de qualitat en la narrativa literària infantil:

  •  Personatges redons (Harry Potter avança segons l’edat)
  •  Ordre temporal discontinu: Flash back i flash forward
  •  Estil indirecte lliure i monòleg interior.
  •  Final obert, ambigu
  •  Absència de didactisme.
  •  Tema/ món possible/ univers de ficció mescla de gèneres( drama, comèdia, romanç, terror)
  •  Coexistència de múltiples trames
  • Exercicis de caracterització  estil directe i indirecte

martes, 6 de octubre de 2015

CLASSE DIA 6 D'OCTUBRE DE 2015

Hem començat la classe veient diferents tipus d'audicions o bandes sonores que podem utilitzar per a fer les lectures dramatitzades, teatres....

A més hem vist diversos tipus d'anuncis o spots de productes que ens poden servir per a treballar la literatura narrativa també en suport audiovisual i no solament el model de textos.


Després per a continuar la classe hem continuat amb el taller de literatura narrativa fent exercicis que adjuntaré als nexes d'aquesta assignatura.

CLASSE DIA 5 D'OCTUBRE DE 2015

En primer lloc, una parella de companys ha presentat una biblioteca d’aula com activitat literària. Aquestes han presentat unes quants llibres explicant el format del llibre, les il·lustracions, format de lletra i temàtica de cadascú dels llibres que han explicat i recomanat.

El professor ens ha ensenyat una biblioteca d’internet de la biblioteca llibres.cat, la qual és un bon exemple de biblioteca per als xiquets i no les que hi hagen en moltes de les nostres pobles o ciutats, que desgraciadament no són bones, ja que no presenten llibres adequats ni suficients per a fomentar la lectura dels més petits i els més grans.

A més ens ha mostrat musiques que podem posar de fons mentre fem lectures, bandes sonores, etc..
Hem continuat amb el taller de narrativa que vam deixar el dia anterior.

L’ordre temporal

Ens ha explicat els flashback i el flash forward, quan hi ha alteracions, l’ordre és discontinu i, l’ordre lineal.

Hem llegit un text per a veure on estaven els flash back i els flash forward,

Els verbs són els que ens indica quan hi ha accions anterior, simultanis o posteriors i adverbis o locucions adverbials.

Hem fet un exercici en el qual havíem de fer una seqüencia narrativa a partir de l’acció principal que s'ens va indicar.

  • ·         Acció anterior: Cinc mil anys abans, a l’antic Egipte un explorador intrèpid s’havia endinsat en una piràmide molt misteriosa i s’havia trobat un sarcòfag molt valuós
  • ·         Acció principal: Llavors, la mòmia va obrir la tapa del sarcòfag i va espantar terriblement l’explorador
  • ·         Acció simultània: mentre l’home fugis de la piràmide , va caure a terra i es va trencar la cama
  • ·         Acció posterior: Minuts més tard la mòmia l’atraparia i l’explorador viuria a la piràmide per sempre


  • ·         Principal: passat (va dir) 
  • ·         anterior: plusquamperfet (havia dit)
  • ·         simultània: imperfet( deia)
  • ·         posterior: condicional (diria)


CLASSE DIA 30 DE SETEMBRE DE 2015

Aquest dia no hem anat a classe, ja que hi havia al saló d'actes de la facultat d'Educació una conferència-taller de Llorenç Jiménez anomenada: "Com contar contes a Primària".

Llorenç ha començat la conferència fent una comparació entre contacontes i cuentacuentos, ja que aquestes paraules no estan reconegudes segons ens ha dit a latinoamerica es diu cuentero.

A més ens ha dit que tot mestre és contacontes..

Jiménez ens va recomanar una sèrie de llibres entre els quals podem trobar:

- Contes per telèfon i gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari
- La bruixa mondonguillera
- OH...
- Si un dia contasemos todas las camas del mundo
- ¿Una rana?
- Acudits
- Et menjade

Aquest taller s'ha bassat en les recomanacions que ens ha fet Llorenç per a contar contes a primària com els que us dic a continuació:

  • ·         Hem de motivar als alumnes amb contes curts, per escriure contes i històries.
  • ·         Facilitar la lectura trobant sinònims de les paraules difícils.
  • ·         Canviar els finals dels contes
  • ·         T'ha d'agradar la història, per a contar-se-la als xiquets
  • ·         Ens ha dit que llegir entonant es com cantar
  • ·         Hem de contar contes tradicionals, llegendes, fàbules, en les quals introduirem variants
  • ·         Veure el narrador de contes orals o contacontes en youtube
  • ·         Ens ha recomanat veure a Jara contacontes que es una artista molt bona.

A més ens ha afegit que l'edat més difícil per a contar contes, les més complicats d'atraure son els xiquets de 0-3 anys per que es distraguen molt.


Per últim, comentar que l'artista ha estat contant-nos contes de diverses temàtics durant la conferència i a fet cançons recitant i inventant-se histories a través de contes il·lustrats.

CLASSE DIA 28 DE SETEMBRE DE 2018

Hui, hem començat a treballar el taller literari de la narrativa.

En primer lloc hem recordat l’estructura de les obres narratives, les quals es componen de: situació inicial, conflicte, desenvolupament, resolució (que pot aparèixer o no) (si apareix, és un final tancat i si no apareix, és un final obert) i la situació final

En la narrativa, els personatges comencen amb una situació d’harmonia, però, sempre ocorre alguna cosa que fa entrar en desequilibri les seues vides i per tant intenten regenerar l’equilibri.

A continuació per a practicar aquest que hem vist hem llegit un conte “ GIRL FROM THE NORTH COUNTRY” i l’hem analitzat per a veure les parts que té aquest conte narratiu. En les línies 1-7 es troba la situació inicial, en la 8 el conflicte, de la 9 a 55-56 el desenvolupament, en la 56-57 la resolució i per últim en la 57-65 la situació final.

També hem vist els dos grans tipus de narrador que hi ha: Extern i Intern.

L'extern pot ser editor, observador i omniscient, en canvi l'intern pot ser protagonista, personatge secundari, testimoni o poden ser diversos personatges (aquest seria una novel·la coral o polifònica)
Per a treballar aquest també hem treballat la lectura de diferents textos per a veure quin tipus de narrador hi ha en cadascuna d’elles:

  • ·         La primera: “EL CARTER QUE SEMPRE TRUCA UN NOMBRE INDETERMINAT DE VEGADES”, té un narrador intern el qual és el protagonista.
  • ·         La segona: “L’ESCOMBRAIRE MAI NO TRUCA”, té un narrador intern el qual són diversos personatges, és a dir el mateix fet contat per diversos personatges
  • ·         I el tercer: “CRIM DE GERMANIA”, té un narrador intern editor.

El següent exercici que hem fet per a treballar els narradors ha sigut identificar els fragments en els quals hi ha narrador-editor en els textos presentats:

·         Al text “ELS MISTERIS DEL DISTRICTE CINQUÈ” es troba al primer paràgraf
·         Al text “EL DIMONI”, es presenta en tota la història.

La part final de la classe hem vist els punt de vista dels textos, que pot ser: Externa, interna o zero. A més el destinatari del text que pot ser: un personatge, i per tant és intern o el lector que és extern.

Per últim hem vist les manipulacions temporals que poden ser de dos tipus:         
 
  • ·         D’ordre: anticipacions o retrospeccions
  • ·         De durada: diàleg, pausa, resum, el·lipsi


CLASSE DIA 23 DE SETEMBRE DE 2015

Aquesta classe, la hem començat fent un repàs dels llibres que podem triar per a fer les resenyes, tant oral com escrites. Hem de triar tres llibres, un per a l'edat de 6-8 anys, un altre per a 8-10 anys y per últim un altre de 10-12 anys.
A continuació hem vist uns videos amb diferents verisions de la caputxeta vermella i la cendrellosa, per a vore les diferents versions que es poden fer dels contes de tota la vida amb finals alternatius o cambiant el desenllaç. Aquestes noves versions poden ser d’una manera classista i conservadora, classista o patriarcal, o també poden ser escatologia, amb sexe o violència.
Perque es fan moltes versions de contes de fades? hem vist que aquests contes tenen un esquema narratiu minim que permet elaborar adaptacions segons el context històric, l'autor, el receptor i la intencio comunicativa.
Un autor molt reconegut en aquestes adaptacions que fan parodies d'amor amb contes de disney es Quim Monzo.
Aprofitant aquestes versions, hem treballat l'intertextualitat que es dona en diferents contes, pel·licules...
Per últim el professor ens va manar la faena de comparar dues versions de la caputxeta vermella: un conte engeristrat de Perrault i la versio de Roal Dahl, d'aquesta manera treballarem l'intertextualitat. 
INTERPRETACIONS DE LA CAPUTXETA VERMELLA RELACIONADES AMB LA SEXUALITAT I LA SEDUCCIÓ
Eric Fromm (psicoanàlisi)
Caputxa = menstruació
Ampolla = virginitat
Pedres en el ventre del llop = esterilitat o càstig per la transgressió sexual
Bruno Bettelheim (psicoanàlisi)
Conflicte originat pel domini del principi del plaer de Caputxeta
Identificacions pare / llop, pare / caçador, mare / àvia
Triomf de l’ego sobre l’això
Marc Soriano (visió sociohistòrica)
Triomf del feble sobre el poderós Astúcia per sobreviure
Crítica feminista
Culpabilització social de la dona respecte a les agressions sexuals
Mite masculí de la dona a qui agrada ser seduïda i violada
La rondalla ensenya a les nenes a reprimir els seus desitjos i a abandonar l’espai de l’aventura, el bosc on habiten les forces masculines (llop, caçador), per tal de romandre en l’espai femení de la llar (mare, àvia)
Justificació de la llei i l’ordre masculins
Hoodgland
El llop sedueix la nena amb la possibilitat de plaer, que experimenta la tensió entre curiositat i plaer, que experimenta la tensió entre curiositat i plaer / aprensió, seguretat / risc, que l’ajuda a explorar, conèixer i expressar les pors i els desitjos

CLASSE DIA 21 DE SETEMBRE DE 2015

Hem presentat els treballs de criteris de selecció de llibres que vam treballar a la classe anterior dels llibres que vam elegir per a fer la ressenya. Cada grup ha presentat el seu llibre triat per a saber quals d'aquells llibres eren recomanades i quals no. Els grups dels nostres companys han presentat els següents llibres: El senyor pingoreta i el temps, Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona( no recomanats per als xiquets per la dificultat a l’hora de llegir). Un altre grup ha explicat el domador de paraules. L’estrella d’or. Alícia i el país de les meravelles. La maria no te por...


El nostre grup ha fet el criteri de selecció de llibres del llibre: "La nena que odiava els llibres"
A continuació os presente la graella del meu grup:
CRITERIS DE SELECCIÓ DE LLIBRES
DADES TÈCNIQUES
Autor
Manjusha Pawagi
Títol
La nena que odiava els llibres
Editorial
Joventut
Any de publicació
2004
Pàgines
30
Il·lustrador
Leanne Franson
Descriviu l’edició (tipus de paper, de tapes...)
Llibre de tapes dures, paper de bona qualitat, textos de lletra gran, moltes il·lustracions a color.
CONTINGUT
Tipus de personatges
Una xiqueta revoltosa, un gatet i la seua família, i els personatges dels llibres
Expliqueu la trama
Tracta sobre una xiqueta que no li agrada llegir i els seus pares nomes compren llibres i ella els odia. Te un gatet que es puja damunt dels llibres  i ella per intentar salvar-ho, decideix pujar per la torre de llibres  i quan cauen els llibres comencen a eixir animals i persones d’aquests. Ella es sorprèn molt i es pregunta que havia passat i s’adona de que eixos personatges i animals son dels llibres  i la forma de que estos personatges i animals tornen es llegir els llibres. Quan es posa a llegir tots els animals s’acosten a ella i van tornant als seus llibres. Així fins que es queda nomes amb el seu gatet. I des de eixe moment le agraden els llibres.
Gènere (novel·la, poesia, teatre)
Novel·la
RECOMANACIÓ DE LECTURA
Per què el recomanaríem?
Perquè es un llibre en el qual molts xiquets es poden sentir identificats amb el títol i es poden animar a llegir. Es senzill el vocabulari, te bones il·lustracions, tracta temes com els animals
Per què no?
Perquè pot parèixer un poc simple
A quines edats?
6 anys
Altres criteris...

CLASSE DIA 19 DE SETEMBRE DE 2015

En aquesta pagina hem seguit parlant dels criteris de selecció de llibres i el professor, ens ha portat una gran varietat de llibres que podem encontrar a la nostra biblioteca de la universitat. Aquests llibres els hem fet una ullada i veure de què tractava cada llibre, com són els llibres...

Entre els llibres que ens ha presentat hi havia llibres amb estructures en les quals podem fer teatres o actuacions literàries, llibres il·lustrats...

El professor ens va posar la faena de fer un escàner als llibres i en una plantilla que ens va donar situar les característiques de cada llibre.

CLASSE DIA 16 DE SETEMBRE DE 2015

Hui 16 de setembre hem fet a classe, un primer repàs de les lectures que hauríem d'elegir per a fer les ressenyes i les més recomanats per als alumnes, després hem fet la presentació de les xarxes socials, blogs, pagines que podem trobar a la web per a la fomentació de la lectura literària.

El nostre grup hem presentat el Twitter de la fundació bromera, el qual és destinat per alumnes universitaris, mestres i pares i mares d’alumnes. Aquest no presenta informació dels actes de la fundació, els premis guanyats d'escriptors...

Els nostres alumnes han presentat diversos recursos com el Facebook de galera, el qual segons els nostres companys no han trobat molt útil i s’ha n'anat a la pàgina de galera per a trobar informació, per tant el Facebook serveix per anunciar la pàgina de Galera.

Altre grup han trobat un blog anomenat bibliocolors, que solament hi hagen moltes imatges de diferents llibres, però no posa qui ha escrit aquest llibre ni el títol, únicament ens diu el nom de qui ha fet les il·lustracions. Aquest blog pot fomentar la imaginació per a una futura lectura. Aquest és un blog especialitzat en les il·lustracions dels llibres de literatura infantil i juvenil.

El quart grup ha triat el Twitter de animallibres, aquest Twitter és per a tots els públics, informa d’actes a animació a la lectura, és il·lustrat, és de editorials com Algar i bromera. Visitant la pàgina que ens posa al Twitter hem vist que fan activitats d’animació a la lectura.

En la classe ningú ha trobat informació d'alguna pàgina en la qual hi haja interacció entre els lectors.

El professor ens ha posat la pàgina "que llegeixes?", en la qual poden interactuar i fer recomanacions de llibres dels xiquets.

En les recomanacions que ens ha fet el professor, ens ha dit que triem llibres de plaer per als nostres alumnes, no llibres de racisme, bulling, sexisme...


A més ens ha dit que la literatura haurà de ser una animació a la lectura dels xiquets fomentar les habilitats de comprensió escrita i oral.

CLASSE DIA 14 DE SETEMBRE DE 2015

Aquest dia és el primer dia de classe de pràctica amb el professor Antoni Maestre. Aquesta, l'hem aprofitat per a explicar-nos el que havíem de fer a la part pràctica d'aquesta assignatura i per a visualitzar les xarxes socials relacionades amb el nostre entorn.

En la primera part de la classe ens ha explicat que havíem de fer tres ressenyes sobre tres llibres distints, i dels quals dos com a màxim de narrativa, l'altre hauria de ser de teatre, poesia.... Els llibres han de ser un per a 6-8 anys, altre per a 8-10 anys i l'altre per a 10-12 anys.

A més hem de fer una animació lectora en grups de quatre o cinc companys.

També una activitat literària en parelles o trios, que pot ser: una lectura dramatitzada, proposar activitats didàctiques per a treballar en una obra, una performance poètica, una biblioteca d'aula...

Per últim i durant tot el que dura l'assignatura haurem de fer una memòria de les pràctiques que hem dit a més de les que anirem fent a classe. Aquest es pot fer a un blog com estem fent molts.


A la segona part i per a finalitzar hem vist diferents xarxes socials relacionades amb el nostre entorn que puguen servir d'ajuda per als nens, pares/ mares o professors dels col·legis. i ens va manar trobar una xarxa social relacionada amb l'educació i examinar-la per a presentar a classe els seus defectes i virtuts.

INTRODUCCIÓ A L'ASSIGNATURA DE LITERATURA CATALANA INFANTIL.

Aquest blog esta destinat a fer un seguiment de les classes pràctiques de l'assignatura Literatura Catalana Infantil, grau de Magisteri d'Educació Primària de la Universitat d'Alacant.

En aquest, faré el seguiment de les classes de pràctica que més endavant ens servirà com a portafoli o memòria de les pràctiques.